dissabte, 25 de febrer de 2017

Articles d'opinió

L'alumnat de 3 d'ESO s'atreveix amb el text argumentatiu i opina sobre temes diversos a la matèria de llengua i literatura castellana. Aquí teniu alguns exemples:

EL ABUSO DE ADITIVOS EN LOS ALIMENTOS

Un aditivo alimentario no deja de ser una sustancia sin valor nutritivo que modifica las características y propiedades del alimento. Sin embargo, desconocemos los efectos metabólicos que nos producen y no somos conscientes de lo que comemos.
Yo entiendo que todo tiene mejor sabor y aspecto. ¿Pero nunca has pensado qué esconden los alimentos en verdad?¿Y si te digo que lo que te introduces en el cuerpo es básicamente veneno? Los aditivos no hacen más que contaminar tu cuerpo y son los responsables de que te acabe dando un patatús por consumir una gran cantidad de estas sustancias químicas. No sabéis la cuantía de basura que os estáis tragando y la verdad es que se emplean por motivos comerciales y económicos. Por ejemplo, una simple golosina contiene colorantes, conservantes, estabilizantes, edulcorantes y potenciadores del sabor. ¿Y estos aditivos qué aportan?¿Qué ganas con ellos? Cero patatero. Por esa razón os ruego que eliminéis todos y absolutamente todos los aditivos alimentarios de este mundo porque, por una parte, no sirven para nada y, por otra, te contamina el organismo. Si no actuamos, ellos nos acabarán destruyendo.
Abrid bien los ojos y daos cuenta de la situación en la que nos encontramos. Los únicos que salen beneficiados son las empresas ricas, mientras que a nosotros nos faltan neuronas para ser conscientes de que nos autodestruimos: nosotros mismos compramos veneno que luego consumimos. Yo estoy dispuesta a vivir sin ellos, que es posible, porque lo único que hacen es dañar tu cuerpo. Y recuerda, al fin y al cabo: ¡Somos lo que comemos!

Ya Xue García 3rB

La educación informática es necesaria

Hoy en día la informática ocupa prácticamente todos los ámbitos laborales y cotidianos, por eso, la enseñanza que reciben los estudiantes en las escuelas es insuficiente.
Los profesores dicen que no dan clases de informática porque los alumnos ya saben todo lo necesario por la cantidad de horas que pasan delante del ordenador. Sin embargo, hay muchísimos alumnos que no saben ni instalarse un mísero programa ni buscar adecuadamente por internet, dos ejemplos de las cosas más básicas que se pueden hacer en un ordenador.
Hoy en día, en el ámbito laboral, aún no se han implementado totalmente las herramientas digitales, y con unos conocimientos muy básicos de informática no se tienen demasiados problemas. Pero esto cambiará en muy pocos años, ya que se da por hecho que nuestra generación, al nacer rodeados de esta tecnología, la dominamos perfectamente, cosa que dista mucho de la realidad.
Por todo esto, debemos prestar más atención a la enseñanza de las herramientas digitales para que los estudiantes estén bien preparados para el futuro laboral que les espera.

Elies Bertran 3rB


¡No a la carne!

Estamos matando al planeta. En mi opinión estamos abusando de lo que tenemos, y al final acabaremos con todo.
La mayoría de las personas que habitan este planeta comen carne y disfrutan mientras lo hacen. Imaginad que coméis un trozo de jamón serrano ¿está bueno?, ¿os gusta?, bueno, ahora imaginad comeros una pata de perro o de una persona. Estoy segura de que os daría pena coméroslo y diríais que os da asco. Pues sepáis que tanto cerdo, perro, persona o cualquier otro ser vivo sufren por igual.
Pitágoras, un filósofo y matemático griego, también compartía este pensamiento. Ovidio y Plutarco deploraban la matanza de criaturas inocentes. Hay mucha gente famosa como directores (James Cameron), actores (Ellen Page, Brad Pitt…) o cantantes (Ariadna Grande) que son vegetarianos y algunos de ellos veganos.
En mi opinión, ya no comemos por hambre, sino por gusto y, además, en exceso, incluso en institutos se hacen experimentos con diferentes partes de un animal y todo el mundo se divierte. ¡Abrid los ojos y no comáis carne! Comer carne de un animal es como comer cadáveres o personas. 

Johanna Casado Bosque

EL USO DE LA TECNOLOGÍA EN EL FÚTBOL


MANTENGAMOS LA TECNOLOGÍA

La tecnología en el fútbol nos favorece. Al fin y al cabo da el resultado justo. Mucha gente la odia y piensa que se está perdiendo la esencia del juego por la tecnología. Las herramientas de la línea de gol o la cámara de fuera de juego son dispositivos de alta precisión que harán que el fútbol sea más justo y con menos polémicas.Debemos conseguir que todas las ligas puedan poner todas las herramientas. Debemos conseguirlo por un fútbol más justo y sin polémicas.

LAS HERRAMIENTAS DEL FUTURO

Estas herramientas son tecnología innovadora y precisa que apenas ocupan espacio ni contaminan, la mayoría son cámaras.

¿Qué pasaría si tu equipo favorito marcara un gol y no lo vieran o no lo contaran como válido? Te enfadarías y dirías que no es justo. Si es así, ¿por qué seguimos diciendo que la tecnología perjudica al fútbol? Mi opinión personal es que la tecnología es un bien al fútbol, el juego de hoy en día está perjudicado por las decisiones del árbitro, si son malas, pero es su decisión. Si estuvieran las cámaras de gol o las de fuera de juego no habría polémica y, además, habría muchos menos conflictos entre aficiones y, por tanto, en algunos casos extremos, se evitaría la violencia.

Sé que mucha gente está en contra porque dice que la tecnología ensuciará el fútbol pero, por favor, piensen un poco, no lo puede perjudicar de ninguna manera.


Bernat Fontanals i Forns 3rB

dilluns, 28 de novembre de 2016

Microrelats digitals!


Els alumnes de 2n d'ESO, aprofitant que han estudiat el microrelat en l'assignatura de Català, han fet uns microrelats digitals on ells han escollit imatges, s'han inventat la història i han posat tota la seva imaginació. Aquí us deixem uns quants, esperem que els gaudiu! 















diumenge, 13 de novembre de 2016

Defensem les nostres opinions


Hola de nou! Som una altra vegada els alumnes de 1r d'ESO d'optativa de Pla Lector. Tornem a escriure a la revista perquè us volem transmetre les nostres opinions sobre temes actuals que pensem que us poden resultar interessants. 

Per fer-ho hem dut a terme un seguit de passos per aprendre a escriure un article d'opinió. Primerament, vam llegir un article d'un periòdic que tractava sobre la defensa de no haver de viure sempre pendents de comprar productes tecnològics, doncs és molt el fem de mòbils, ordinadors, etc. que produïm. Després, també vam llegir articles d'altres alumnes d'instituts que tractaven sobre el fet d'estar sempre comparant les ciutats de Barcelona i Madrid a veure quina és millor, sobre com ens poden afectar negativament les ones electromagnètiques amb tant de dispositiu electrònic a les nostres vides i, també, sobre l'ús o no de l'uniforme a les escoles. Finalment, a partir de tots aquests articles, vam estudiar en què consisteix un article d'opinió, qui l'escriu, on es publica i la seva estructura. 

Aquí us els deixem i esperem que quan els llegiu us facin reflexionar sobre els temes que tractem. 



El maltractament dels Galgos 

Tota la vida ha existit el maltractament dels animals, però avui dia la gent sembla que estigui més conscienciada de què això no es pot fer.

Els Galgos són una raça de gos amb una constitució molt prima, gairebé esquelètica. Són la raça de gos més veloç de totes, gràcies a això, els caçadors i els organitzadors de carreres de gossos s’aprofiten d’ells per caçar o per guanyar diners amb les seves carreres. Quan ja no serveixen, perquè ja tenen una certa edat, els maltracten, els abandonen o els maten.

Estem en contra d’aquest maltractament als Galgos, és molt trist que una vegada que ja no els serveixin rebin aquest tracte. És injust que ells els ajudin a guanyar diners i ells els maltractin d’aquesta manera.

No s’haurien d’utilitzar només per la caça i les carreres. Són uns animals molt afectuosos i bons, sincerament, a nosaltres ens encantaria tenir un munt d’ells.

Només abandonar a qualsevol animal ja hauria d’estar molt castigat per la llei, i evidentment maltractar-los o matar-los encara molt més. Veritat que esta molt penat per llei maltractar les persones? I per què el maltractament d’animals no?



África González  i Maribel Castillo



Tots ho hem d’evitar!


A moltes escoles o instituts, molts alumnes pateixen l’assetjament escolar. Això provoca grans depressions en els nois i noies que el reben, els quals no acostumen a comunicar aquest problema als adults per por i amenaces.

Fan assetjament les persones que se senten insegures de sí mateix o que tenen por de què els ho facin a ells. Hi ha molts nens i nenes que el reben no sols a les escoles o instituts, sinó també per les xarxes socials, ja  sigui pel tipus de roba que portin, per algun desperfecte  físic, etc.

L’assetjament s’inicia quan  un company o nen/a comença a ficar a gent en contra d’una persona, perquè aquesta se senti inferior a tothom. Aleshores els assetjadors agafen seguretat i se senten superiors. Després, és quan la gent del voltant comença a riure’s del que li estan fent a la víctima i no comuniquen a professors o pares el que està passant.

Si la gent adopta aquesta actitud, aleshores tots tenen la mateixa culpa perquè no han intentat que els assetjadors parin de fer mal a la víctima.

Per tant, nosaltres denunciem que aquelles persones que saben que a companys seus se’ls està fent assetjament no ho donin a conéixer. 

Wisal Chakrani i Carla Macias.



Venim a l'escola massa d'hora

Ens sembla injust despertar-nos a les set del matí per estar a l’institut a les vuit. A part està comprovat científicament que els nens «engeguem» el cervell massa d’hora perquè aquest òrgan es posa en marxa a les deu del matí.

A nosaltres ens agradaria començar a les nou, com a l’escola, perquè només tenim dotze anys i sempre arribem destrossats a casa i amb ganes de dormir, però la majoria no podem dormir perquè ens posen moltíssims deures i exàmens i no tenim temps. 

A més, ens han posat moltes assignatures noves i més difícils i fem tres hores de classe, només mitja hora de pati, i un altre cop tres hores de classe. Això provoca que ens cansem moltíssim i necessitaríem fer dues hores de classe, mitja hora de pati, dues hores de classe, mitja hora de pati i dues hores de classe.

Maria Serra i Mariona Hernández



En contra dels mòbils de la marca Samsung

Estem en contra de la marca Samsung perquè últimament està copiant  a Apple, per exemple, ara Samsung no porta la tapa de darrere on podies treure la bateria i, en un mòbil Apple, mai s’ha pogut treure aquesta tapa. Un altre exemple és que ara Samsung té la petjada dactilar després que Apple comencés a posar-li petjada als seus Iphones i, a més, si us fixeu, també Samsung està copiant els noms dels mòbils: Iphone 6s vs. Samsung s6.

Creiem que amb tanta còpia, si no fos per Apple, Samsung no existiria. És per això que pensem que aquesta marca no té personalitat, que hauria de ser més original i deixar d’agafar les idees d’altres marques.

Fa poc, van treure un Samsung i van intentar reduir la bateria i el mòbil va començar a explotar, llavors van prohibir-lo perquè hi van haver ferits. Això demostra que les còpies que fa Samsung d’Apple no són fiables.

Martina Bosch i Ariel Téllez





Juguem o no juguem?


De vegades els vídeojocs inciten a la violència, per exemple el GTA5 o el Call of Dutty poden portar el comportament, sobretot dels nois i noies joves, a uns extrems infinits: des d'agredir fins a matar a una persona. 

Pensem que per jugar a aquests jocs els adolescents ho han de fer de manera controlada, és a dir, vigilats per pares ja que molts d'ells són menors d'edat, doncs han passat casos d'atracaments a bancs o tendes com a conseqüència d'aquests tipus de jocs violents. 

Creiem que si juguem a aquests jocs desaprofitem part de la nostra infantesa, ja que estem llargues estones atrapats en mons irreals que no aporten res bo a les nostres vides. És per açò que pensem que la indústria dels vídeojocs ha de crear vídeojocs no violents com de temàtica d'esport, com pot ser el FIFA. Però en canvi la gran majoria de joves prefereix jocs com el Mortal Kombat, una llàstima!


Lucas Fernández i Daniel Báguena

dilluns, 7 de novembre de 2016

Història sense la lletra “s”


Hola, em dic Pablo.
M’he quedat atrapat en una illa. Va haver-hi un terratrèmol a l’illa de Cuba, i ara mateix em trobo aquí.
Demano ajuda perquè vinguin a recollir-me.
Qui trobi aquesta carta, que vingui a ajudar-me.

                                                                         Pablo Espinosa, 1r A

dissabte, 5 de novembre de 2016

Nou repte: escriure un missatge sense la lletra "S"

Aquest cop som uns nàufrags i hem hagut d'escriure un missatge d'auxili sense poder utilitzar la lletra "s".

Us presentem el 1r missatge:


 Auxili!

He naufragat! No recordo el meu nom. Anava en creuer, de cop una ventada va fer tombar el vaixell i ja no ho recordo. Em trobo en una illa petita de l'Atlàntic. L'illa al corrent entre Àfrica i Amèrica entre la placa Africana i l'Americana. Demano ajuda perquè em vinguin a recollir.

Cesc Coll
1r ESO A

 

Continuen les històries del Pla Lector i Comunicació


En aquest taller intentem treballar de manera més lúdica l'expressió escrita i ho fem de forma integradora per tal que puguin desenvolupar totes les seves habilitats.
Aquest cop després de visualitzar el curt The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore, guanyador d’un Òscar l’any 2011, hem hagut d’inventar-nos un petit relat fantàstic seguint el mateix l’estil de la història vista.

Aquí us en presentem una.  
 
Sóc un llibre, és de dia i em dic ''El noi de les tres cases''. Ara mateix em sento abandonat i trist. El que era el meu propietari fins fa una estona acaba de sortir del vagó de metro perquè de cop s'ha adonat que ja era a la seva parada i m'ha oblidat al seient.

Veig com una noia m'està mirant des de fa una estona. Ara s'aixeca ve cap a mi. Tinc una mica de por, tot i que la seva cara no sembla amenaçadora.

La noia m'agafa, cada cop tinc més i més por, es queda amb els ulls clavats a la meva portada, em gira i es llegeix la meva contraportada. El meto cada vegada va més i més ràpid, tot tremola amunt i avall. A la noia cada cop li costa més llegir. Jo cada cop tinc menys por i em sento més tranquil. La noia para de llegir. S'asseu en un seient i em posa a la seva falda. El metro de cop para i sortim del vagó. Ella em porta a una finestra però li diuen que allò no és objectes perduts i no se'm queden. Em porta cap a casa de la noia i em deixa ordenadet damunt una taula. Al cap dels dies tornem al metro. El metro està que vessa de la gent que hi ha. De cop, la noia se sobresalta i mira fixament davant seu, jo intento veure entre la gent i allà hi ha el meu amo!

La noia comença a córrer entre la gent apartant-se entre una persona i una altra. Quan arribem fins al meu amo, la noia i ell es posen a parlar i d'entre les paraules entenc una cosa: Ja se n'ha comprat un altre i no em vol.

Jo em sento malament i disgustat. L'altre llibre té una cara satisfeta i amb aires de superioritat. Cada cop em sento pitjor. Tornem a casa de la noia i decideix llegir-me, em sento millor i ja tinc un nou amo!




Octubre 2016

Francesc Coll Guinart

1r A ESO

dissabte, 15 d’octubre de 2016

Posem en marxa la creativitat a l'optativa de Pla Lector


Hola! som un grup d'alumnes de 1r d'ESO que fem l'optativa de Pla Lector i Comunicació. Ens agradaria compartir amb vosaltres el treball que estem fent en aquesta assignatura, ja que hem engegat la nostra imaginació i hem escrit històries que de segur us agradaran!

En primer lloc, ens agradaria explicar-vos com hem dut a terme el nostre primer treball, una rondalla, subgènere que no coneixíem i que ara, fins i tot, ja ens atrevim a escriure. El procès va ser el següent: en les primeres classes vam llegir una rondalla, La gerra de la ventura, i vam analitzar totes aquelles paraules que no enteníem i no en sabíem el significat. Per tal de recordar aquests mots, vam fer un joc que consistia en què la professora deia una paraula i, en dos equips, havíem de dir el seu significat.

La següent classe, en grups de tres ja ens havíem de posar a escriure. A partir d'un full amb imatges d'animals, personatges i entorns, cada grup havia d'escollir qui seria el personatge protagonista de la seva rondalla, escollir un dels entorns on passarien els esdeveniments i quins serien els personatges secundaris.

Finalment, també havien de sortir tres de les paraules que havíem après a les sessions anteriors i, persuposat, havíem d'explicar la moralitat de la nostra rondalla.

Aquí us les adjuntem perquè gaudiu d'elles. Esperem que us agradin!!!



El robatori

Hi havia una vegada una bruixa que vivia en una cova. Un dia va decidir anar-se’n cap al castell del regne on vivia, per robar-li la corona a la princesa. Mentrestant, el mag del castell, que era un tigre hippy amb els cabells de molts colors, estava practicant un encanteri que consistia en canviar-li els cervells a dues rates.
La bruixa i la princesa van coincidir en aquell moment on s’estava practicant aquest encanteri, amb tanta mala sort que el tigre, sense voler-ho, els va intercanviar els cervells.
-Vatua! - va exclamar la princesa atrapada en el cos de la bruixa. - És que no es dutxa mai?
La princesa estava molt esglaiada perquè ningú se n’havia adonat del que havia passat, ni tan sols el tigre, llavors la bruixa ja podia governar. La princesa, desesperada per tot el que havia passat, va demanar ajuda als mags més poderosos del món, els “SINMOS SLÈ’’ dos cignes amb raigs làsers en els ulls.
Per arribar fins a ells, havia de passar per un desert, perquè aquests cignes l’estaven esperant en la platja que hi havia al costat, ja que volien agafar una miqueta de color. Quan la princesa estava creuant el desert es va trobar amb una vaca de color rosa i lila que parlava. Les dues, desprès de passar una bona estona xarrant, van decidir que la princesa pugés a sobre de la vaca perquè l’ajudés a creuar el desert. Més tard es va trobar amb un príncep cavalcant sobre un cavall. El príncep, quan va veure a la princesa atrapada en el cos de la bruixa, es va espantar tant que es va xocar contra una palmera.
La princesa per fi va arribar a la platja on estaven els dos cignes. Els va demanar que tot tornés a la normalitat, però no estaven molt contents amb la petició de la princesa, simplement no ho volien fer perquè estaven cansats de tant de desencanteri.
Desprès de molts arbres cremats per culpa de la fura que tenien els cignes i dels raigs làsers dels seus ulls, els cignes van cedir que sí que practicarien el desencanteri. Al dia següent va tornar tot a la normalitat i tots van ser feliços excepte la bruixa, que va ser empresonada pels guàrdies reials.

                                                                                                                    
Moralitat: No facis res dolent  perquè al el temps t’ho acabarà tornant.



                                                                                                                                                                                                                                           Àfrica Gonzalez Llavero
Maria Serra Suau 
Martina Bosch González
                                                                                                        





L’engany i la felicitat


Hi havia una vegada una bruixa que va raptar a una princesa. Anys més tard, quan la bruixa ja deixava sortir a la princesa, aquesta va decidir anar a passejar pel bosc i, a meitat camí, va trobar a un cavaller que físicament era molt atractiu.
Al dia següent de conèixer al cavaller, es va adonar tota sola que era el fill de la bruixa, la mateixa que l’havia raptat quan ella encara era petita. Al saber la princesa tot això, amb un poder que havia adquirit d’un llibre d’encanteris de la bruixa, es va transformar en tigre i va intentar matar a la bruixa. Després d’hores i hores intentant-ho, va aconseguir matar-la definitivament.
Llavors el cavaller es va tornar molt menys avar, ja que abans ho era moltíssim. Un dia, la princesa li va preguntar al cavaller que què li passava, aleshores el cavaller li va respondre que era perquè la seva mare, quan estava viva, feia que ell fos molt avar, i ara que ella ja no estava ja no ho era tant.

Tres anys més tard, el cavaller li va demanar a la princesa matrimoni. La princesa li va dir que s’ho tenia que pensar molt. Poc a poc, amb el temps, la princesa va anar desapareixent al seu cos i lentament cada vegada es tornava amb més aspecte de bruixa. El cavaller es volia casar amb una princesa no amb una bruixa, així que en aquell moment li va dir a la princesa que ja no es volia casar amb ella perquè començava a assemblar-se a la seva mare, la bruixa.

Cinc anys més tard, el cavaller es va convertir en batlle i la princesa va parar aquell encanteri que l’estava convertint en la bruixa. Tornava a ser la princesa que era. El cavaller, com ara ja tenia aspecte de princesa, li va demanar una altra vegada que es casés amb ell, però va obtindré una resposta negativa perquè, abans quan era bruixa, no s’havia volgut casar amb ella. 

Moralitat: No sols s’ha de tenir en compte el físic de les persones, sino també l’interior d’aquestes. 

Maribel Castillo
Wisal Chakrani
Carla Macías




El poder de l’amor


Una princesa estava caminant pel desert molt perduda quan, de sobte, es va trobar amb un príncep que anava cap a un regne veí. La princesa va pujar al cavall del príncep i van seguir junts cap a casa, ja que ella era d’on anava el bell príncep.
Pel camí es van trobar amb una bruixa molt lletja i amb berrugues per tot arreu, els va raptar i se’ls va emportar a una cova molt fosca i humida, on hi vivien tigres famolencs que van intentar menjar-se a la princesa, però el príncep la va salvar. Aquest estava esgarrifat de lluitar contra tres tigres blancs molt ferotges, però tot i així se’n va sortir.
Quan van aconseguir lliurar-se dels tigres ja era de nit, i al sortir de la cova van veure una silueta molt estranya al cel. Era la bruixa, així que el príncep i la princesa van anar a corre-cuita a amagar-se, però no va servir de res, els va veure i va anar cap on ells hi eren. 
Els volia convertir en cignes, però no ho va aconseguir a la primera perquè es van amagar molt bé. Tot i això, la bruixa no es va rendir i, després de cinc minuts amagats, el cavall va fer soroll i la bruixa ara sí que els va veure i va aconseguir començar a fer l’encanteri. Com que s’havien enamorat només veure’s i l’ amor era tan fort, per sort els poders de la bruixa no els van afectar.


Moralitat: Mai estiguis espantat i afronta les conseqüències de la vida.


Daniel Báguena Alsina
Ariel Téllez Micola

Lucas Fernández Sánchez

diumenge, 3 de juliol de 2016

HOMENATGE al nostre AMIC, COMPANY i ALUMNE KEVIN!


El passat 20 de juny, en el context de la celebració de la I Jornada Esportiva Solidària del nostre institut (Projecte solidari Gegantes amb TU ), TOTS, i molt especialment els companys/es de 4t d'ESO, vam participar en un singular acte d'homenatge al nostre AMIC, COMPANY i ALUMNE KEVIN!

Amb aquest vídeo volem compartir amb tota la comunitat educativa de l'institut aquest sentit i emotiu acte d'homenatge al KEVIN!


Vídeo realitzat pel professor de Dibuix, Jordi Clusellas, gràcies!


dilluns, 13 de juny de 2016

Perquè som huMANS formem part del Projecte les Gegantes amb TU!

Com a Projecte de Recerca de 4t d'ESO, un grup d'alumnes i la professora i coordinadora CASE de l'institut, l'Àurea Notario, han treballat de valent en l'organització de la I Jornada Esportiva Solidària del proper 20 de juny. El Projecte solidari escollit per l'alumnat ha sigut Les Gegantes amb TU! Volem compartir amb vosaltres el LEMA, la IMATGE i el MANIFEST del Projecte solidari!

També, volem agrair la participació de l'AMPA en el Projecte! Sempre al costat de l'institut!

Esperem, de tot cor, que la Jornada del 20 de juny sigui tot un èxit!

"Perquè som huMANS formem part del Projecte les Gegantes amb TU!"
Disseny del professor Jordi Cluselles
Manifest

Avui venim a parlar d'una cosa molt propera com és el càncer. De ben segur que tots coneixeu algú que n'ha patit o n'està patint.

El càncer és una malaltia que fa por, consumeix qui el pateix i arrossega també els familiars i tot el seu entorn perquè crea un sentiment d'impotència i desesperança, i també perquè ens fa creure que tot està perdut. I diem que “ens fa creure” perquè darrera de cada persona i del què està patint, s'amaga un esperit lluitador, amb ganes de viure i de tirar endavant amb tot, sense excuses, sense mirar enrere.

Aquest esperit i aquestes ganes de viure estan representats per les “Gegantes amb tu”, una organització que combat amb les dones el càncer de mama i que també lluita per aconseguir el propòsit de conscienciar la gent com vosaltres i nosaltres la importància de preveure aquesta malaltia terrible, fent-ne recerca per tal de trobar-ne la cura, o si més no, alguna solució.

Per això estem avui aquí, per enviar-vos aquest missatge d'ajut i per trobar el finançament necessari per a celebrar les Jornades Esportives del 20 de juny, on vendrem samarretes i intentarem obtenir uns beneficis que serveixin per invertir, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, en aquest projecte de “Les Gegantes amb tu”.

Alumnat de 4t d'ESO.

diumenge, 12 de juny de 2016

S’acaba l’optativa de revista!

Avui és l’últim dia que els alumnes de tercer ens reunim per escriure articles per a la revista. Aquest brillant equip de periodistes se’n van de vacances d’estiu.
Tot i això, aprofitem aquest darrer dia de feina per esprémer quatre línies més, és per això que abans d’acomiadar-nos de tots els nostres lectors i donar-los les gràcies, aprofitarem per publicar les impressions que hem anat formant durant aquest quadrimestre.
-“L’optativa de revista a mi personalment m'ha agradat molt. El que més m'ha agradat és la llibertat que el professor ens deixa a l'hora d'escriure la notícia, ja que no hi ha data límit d'entrega. També m'ha encantat el grup de treball que vaig escollir, perquè són molt divertides i treballadores. El millor d'aquesta optativa és el professor perquè ens ajuda molt i sap animar quan toca.
Ara bé, pel proper any, el centre hauria de canviar d'ordinadors. També s'hauria de millorar la difusió de la pàgina web, ja que molta gent no en sap res i trobo que és una molt bona eina de comunicació. Sobre l'aplicació anomenada twitter, crec que ha sigut una molt bona idea i l'any que be hauria de seguir així.
M'ha encantat formar part d'aquesta optativa perquè he après moltes coses noves.
Crec que és una optativa que s'hauria de seguir realitzant. I m'encantaria tornar a fer-la. Ha sigut una experiència genial i envoltada de molt bona companyia.” Mercè Pou

-“L’optativa de revista és divertida i interessant, sobretot si tens idees per expresser i opinions sobre el què va passant dia a dia; si no és així, escriure pot arribar a ser més complicat” Mar Filella
-“Ens ha agradat força en general ja que ho hem passat bé i l’ambient de la classe ha estat molt agradable. El fet d’escriure notícies ens ha semblat una bona idea per aprendre i estar informats del què passa al nostre entorn. Tot i això, ens hauria agradat fer alguna altra activitat a més d’escriure articles, l’estat dels ordinadors no ens han ajudat gota a facilitar la feina, anaven lents o funcionaven de manera incorrecta, el web de la revista no sembla molt concorreguda si no és pels que hi treballem això ens fa pensar que caldria una mica més de difusió. En conclusió, ens ha agradat molt malgrat aquests punts en contra” Esther Vicente i Eva Vicente
-“Vaig triar aquesta optativa com a primera opció perquè molta gent deia que valia la pena. Una de les coses que més m’han agradat, és que no hi ha terminis d’entrega de la feina. També és bo el fet que puguis triar la notícia amb tota llibertat de la que vulguis parlar, i això fa que no et costi tant redactar sobre el tema, i l’enfocament pot ser subjectiu, tu opines el que vols.
Aspectes a millorar. No m’ha agradat el tema dels ordinadors perquè els has d’anar a buscar i retornar en hora de classe, molts no funcionen o van lents i això ens fa perdre una bona estona d’aquesta hora. També crec que actualment la gent de la nostra edat no utilitza molt el Twiter, usen més Facebook , Instagram o Snapshot.
D’altra banda, sincerament, no crec que molta gent entri al web de la revista, però ho haurien de fer més sovint perquè hi ha moltes curiositats, o aspectes dels que no n’havies sentit a parlar mai.
Tot i això, a mi m’ha agradat molt aquesta optativa i la tornaria a triar. He après coses que no sabia i que m’interessaven. Les persones amb qui he treballat i jo mateixa hem fet una feina d’equip, ha estat molt divertit i no hem tingut cap pressió ni pressa per lliurar les feines” Gemma
-“Pros i contres de la Revista: aprens a redactar una noticia, t’informes de l’actualitat, et comuniques amb els companys. En canvi, de vegades no saps per on començar, les eines de treball no són les millors. Creiem que poden millorar molt  els ordinadors, també internet, grups de treball podrien ser més grans i finalment l’accés a la revista des del web del centre hauria de ser més senzill, més intuïtiu.
Coses que poden empitjorar: l’aula de treball, el profesor ;)
Malgrat tot, la nostra conclusió és que ens ha costat bastant trobar un tema per escriure que ens interessés, i trobar l’estil que buscava el profesor; i finalment hem après molt i ens ho hem passat bé.” Albert Sánchez i Òskar Bel
-“El que més m’ha agradat de la revista és que podem expressar qualsevol cosa lliurement. També, que no hi ha data d’entrega, i que podem treballar en grup. En Daniel ens ha ajudat molt a l’hora de realitzar la notícia, i el més important és com hem anat avançant i aprenent a escriure.
El que menys m’ha agradat és que perdem massa temps anant a buscar els PC, i a més, alguns portàtils no funcionen o triguen massa a engegar-se.
Jo crec que hi ha poca gent que llegeix la revista perquè no saben com anar-hi ni com funciona, ja que darrera de cada article hi ha una història. Els alumnes tampoc no visiten massa la pàgina de l’institut, cosa que hauríem de mirar de canviar.
Penso que aquesta optativa és una de les millors perquè apart de ser divertida aprens moltes coses i notícies del que passa dia a dia.” Alexandra Puxeu
-“Una de les contres d’aquesta optativa són clarament els ordinadors, són lents i alguns ni funcionen, a més, internet és lent. També haig de dir que m’hagués agradat fer aquestes notícies amb els companys de la meva classe, perquè ells m’haurien ajudat a redactar les notícies sobre videojocs, ja que són molt bons i el resultat hagués millorat. En conclusió, l’optativa m’ha agradat bastant i he pogut escriure sobre el que més m’agrada: els videojocs!” Èrik
“Les coses que m’han agradat d’aquesta optativa han sigut que durant aquest trimestre ens hem informat de notícies que han passat al món i hem aprés a redactar-les a la nostra manera, i com a contra hi ha els ordinadors, que més d’una vegada hem tingut problemes i no hem pogut treballar bé, i això hauria de millorar, també estaria bé fer les notícies en grup de quatre, individual, en parelles i anar canviant de grups. També millorar el twiter o canviar de xarxa, ja que hi ha molt poca gent que l’utilitza. També pensó que l’entrada al lloc web de la revista hauria d’estar més destacada perquè la gent ho veiés i hi entrés més fàcilment.” Èlia García
“L’optativa de revista ha estat molt distreta, però hem vist que és complicat d’escriure sobre qualsevol cosa, de manera correcta i ben expressat...
Hi ha hagut coses per millorar, començant pels ordinadors, que a molts els faltaven tecles o anaven lents. Tampoc hem pogut participar del Twiter, que tot i ser una bona idea, molts de nosaltres no el tenim, no l’utilitzem.

Tot i això, ha estat una matèria molt divertida, amb en Daniel ens ho hem passat molt bé. Ha estat també un bon any!” Jorge Soliz

“L’optativa de revista ha sigut una optativa en la qual em descobert moltes coses i ens hem divertit molt, ha estat bastant entretinguda en comparació de moltes altres, ja que investiguem coses molt interessants per fer els nostres articles. Tot i així haurien de canviar els ordinadors, ja que la majoria no connecten a internet i li falten tecles. Sobre el professor, en Daniel, ens ha ajudat amb tots els projectes i ens ha donat idees per fer-ne de nous, tot finalitzant aquesta redacció, hem de dir que en els tres cursos de la ESO que portem aquí, aquesta ha sigut l’optativa més productiva i emprenedora per nosaltres.”
Anna Reina i Carla Gómez